Cròniques...

Cròniques...

dilluns, 5 d’agost de 2013

Crònica d'una porta rovellada


Havies caminat molta estona. Sortires de casa prest amb la foscor canviant de la nit que s'esvaeix rere les hores. T'aturares a esmorzar al bar de sempre i donares un cop d'ull als titulars dels diaris locals. En sortir del poble caminares cap a l'antiga casa pairal on els avantpassats visqueren i moriren durant generacions, fins que la història i la fortuna canvià la vida dels teus pares, uns burgesos il·lustrats republicans que fugiren com a delinqüents de la follia exterminadora del ban vencedor. Els pares romangueren detinguts en un camp de concentració prop de la frontera i aconseguiren evadir-se cap a Algèria en un vaixell ple de ruïna i esperança grisa.

La teva infantesa fou plàcida, però la joventut coincidí amb la crisi colonial i, amb els pares ja grans i dos germans morts a la guerra, fores repatriat a França, país que et donà una nacionalitat de segona categoria. Passares una dècada a Montpeller fins que el 1972, amb els pares morts i sense família, tornares a Catalunya i recuperares la nacionalitat d'un país que abominaves.

Avui es complien setanta anys de la diàspora familiar i volgueres visitar la casa de la qual partí la desesperança i la tristor que mai abandonà el cor de ta mare. Davant la vella porta de ferro rovellat romangueres dret, pensant i apurant la cigarreta que s'anava consumint entre els dits. Observant aquella ruïna, respirant profundament, et vingueren al cap les paraules que ton pare no deixava de repetir-te cada vegada que us enfrontàveu a una nova situació canviant.

Les coses noves envelleixen, fill. I les coses velles compten els dies que resten fins a la mort.

Aquell matí, davant una casa vella a punt de morir, amb les paraules del pare dins la butxaca, començares a comptar els dies que et restaven al calendari. Així, mirant al passat, aprengueres a conviure amb una malaltia que t'esperava a l'altra banda amb les maletes fetes.

J. M. Vidal-Illanes © 2010-2013

diumenge, 24 de març de 2013

Crònica d’una monotonia que no porta enlloc


Has sentit la clau al pany, el senyal diari que sona com un despertador puntual de dilluns a divendres. Saps que ha arribat l’hora d’abandonar la morada prestada per una entitat rescatada, tu no tens entitat per a ser rescatat però t’aprofites de l’obra social nocturna d’un caixer a recer del fred. Avui és dimarts tot i que això, a tu, no et diu gran cosa en arribat el punt que cada dia són el mateix naufragi.

T’aixeques sense ni un mot, ningú mira a ningú, només sents la presència dels primers empleats que van arribant mentre reculls els cartrons i les teves escasses pertinences. Un pacte de silenci que et garantirà tornar aquest vespre si tot va bé, un lloc on dormir a recer de les amenaces que esperen amagades quan cau la foscor. En aquest barri, que has anat fent teu lentament, van tancant les sucursals bancàries i, en certa manera, també així es produeixen desnonaments informals en clausurar-se els caixers que ocupen els rodamons.

Surts i les primeres llums del dia comencen a cobrir el teu cos baldat. Al terra projectes una ombra allargada i deformada pel munt de fulles marrons que han caigut dels plàtans durant la nit. Mires l’enorme arbre de la cantonada que s’alça solemne entre tanta decrepitud i abaixes el cap mirant les butxaques i sabent que hauràs d’anar un dia més al menjador social a prendre un cafè amb llet i unes galetes. Després d’això les hores es convertiran en una interminable via de tren que no porta enlloc i t’abaixaràs de la jornada quan comenci a fer-se fosc i puguis menjar el segon àpat del dia gràcies als voluntaris d’una ONG del barri.

Demà sentiràs la clau al pany, el senyal diari que sona com un despertador puntual de dilluns a divendres. Serà dimecres, però això, a tu, no et dirà gran cosa perquè repetiràs naufragi i contaràs els minuts de la monotonia de la decrepitud, on les oportunitats es perderen en algun lloc de la llarga via que no porta enlloc.

© 2013 J. M. Vidal-Illanes

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove