Cròniques...

Cròniques...

dijous, 29 de novembre de 2012

Crònica del llibre perdut

Avui t’ha tornat a la memòria. Un amic perdut que et va regalar hores de caliu en un fred hospital. Era hivern i els dies curts no tenien cap efecte sobre la il·luminació artificial permanent d’aquell pavelló del Clínic. Ara el recordes com un convidat que obria la porta a converses i discussions, un espai pla que contenia la imaginativa creació d’una ment febril.

El busques entre els prestatges, però han passat trenta-un anys i és possible que ja no estigui amb tu. Tantes mudances, tantes fugides per deixar enrere les errades que anaves cometent. Quines ganes d’abraçar-lo i lliscar els teus dits prims sobre el llom i recórrer pausadament la lletra densa de vivències frustrades.

Avui tornes a batre’t en un duel amb la teva precària salut. Has sortit de l’hospital havent guanyat una batalla més però amb el cos més desgastat que mai. I en arribar a casa i tombar-te en la chaise longue de la sala, mentre sonava Bruckner, has recordat la neu, el cigne i el duel. Llegir les paraules incomprensibles amuntegades en un moment de desesperació et va permetre pensar en l'extrema relativitat de l’ésser humà.

Busques amb l’ajuda d’un ordinador donat que la recerca física ha fracassat. El vols comprar tot i que saps que mai no serà el mateix, però desitges tenir-lo amb tu perquè el pitjor no ha arribat encara i necessites una àncora per clavar-te a la vida, com ara fa tres dècades al llit d’un fred hospital, un hivern de dies curts i d’il·luminació artificial permanent.



(Recordant Das Duell de Peter Weiss)

J. M. Vidal-Illanes © 2012

dimarts, 20 de novembre de 2012

Crònica d'una funda de violí

Amb el temps havies perdut les forces però no la virtut. Les mans ja no eren tan àgils tot i que eren més expertes i acumulaven la saviesa que els pas de les hores, dia rere dia, any rere any, t'havia sembrat als solcs de la cara. El món no et mirava, però algunes persones et tenien compassió. Fins i tot eres conscient que hi havia qui t'escoltava i pensaves que s'aturaven a conjecturar d'on sorties, quin havia estat el teu passat i com havies arribat fins aquí.

La darrera estació no era una sala de concerts, ni un teatre de la teva Bulgària natal. Vares travessar amb sort dispar tota Europa en una singladura sense bitllet de tornada. Ara els trens viatgen plens de desesperança i mentre no et fan fora toques al vestíbul immens d'aquesta parada forçosa on, amb el retard acumulat, molts viatgers passen ignorant la teva existència. El violí sona, busques peces conegudes, perquè la familiaritat és una oportunitat.

Al compàs d'un concert per a violí de Mendelssohn les passes dels viatgers adopten una dimensió diferent, s'alenteixen o s'incomoden, depèn del fragment. Cada moviment és atès per la volumetria de l'espai que t'agombola i les notes ocupen tots els plecs d'aquella arquitectura vuitcentista. I tu toques durant hores.

La teva vestimenta és la mateixa que feies servir els darrers anys amb la Simfònica de Sofia que vares deixar enrere i que ja no existeix. Només arribares a segon violí, i a casa conserves alguns discos on pots sentir-te tocant la cinquena simfonia de Beethoven o el Concert número 1 de Bruch. Els temps han canviat i, malgrat que hauries d'estar jubilat fa temps, no pots deixar de tocar. La teva vida ha transcorregut per les línies paral·leles d'un pentagrama, no saps fer res més i no disposes de cap cobertura econòmica. Per això en aquestes circumstàncies la funda oberta del violí és la porta que et pot permetre menjar un dia més, mentre esperes que el teu darrer tren, en el que viatges mirant amb desconfiança els paisatges enyorats, faci parada a l'estació terminal.

J. M. Vidal-Illanes © 2012

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove