Cròniques...

Cròniques...

dissabte, 5 de maig de 2012

Crònica d’una vídua de la crisi

Fins el dia que el teu home no va tornar a casa, mai no havies sentit parlar de les vídues de la crisi. Fins unes hores abans de rebre la notícia pertanyies a una família normal de classe mitjana alta; després, en traspassar una frontera invisible i desconeguda, passares a incorporar-te a l’estadística. No ho sabies, però el teu marit ho havia perdut tot. Ell ho havia intentat, saps que volia dir-t’ho, però mai no va gosar: li va ser completament impossible i només amb una carta pòstuma va ser capaç d'exposar-te la nova realitat que et deixava en herència. A tot estirar va aconseguir dissimular unes setmanes, fent com si anés a la feina, una feina que no existia perquè la consultoria de la que era propietari havia tancat i tots els bens i valors que posseïa havien estats embargats. Se’n va anar deixant un enorme engolidor de misèria, i tu i els teus dos fills quedàreu sense gairebé res, picant a la porta de la casa de la teva mare que s’obrí impulsada per la desesperació.

En poques setmanes veieres com totes les teves pertinences de valor canviaven de mans, mentre el teu home era aliè a tot, clos baix una feixuga llossa de marbre d'un excessiu panteó familiar. Et sents forta i tens la convicció de que refaràs la teva vida, d’una forma o d’una altra, però la figura del teu marit ha quedat deformada per sempre i ja no recuperarà l’esplendor d’anys enrere quan era un petit empresari d’èxit. Ara només seria, als ulls de molta gent, un covard que us havia deixat abandonats a la sort; però no estaves tota sola, t’acompanyaven altres víctimes de la depressió financera, juntes fèieu pinya, juntes apreníeu a refer-vos i a aixecar-vos lentament.

Passarà temps, però un dia, amb la complicitat del sol ixent, et llevaràs amb la mirada ferma, prenent la distància correcta a l’horitzó. Serà llavors quan el teu fill petit tornarà a pintar fent servir tots els colors de la capsa de llapis, i el gran et parlarà sense fer-te culpable de quelcom que és incapaç de comprendre. Arribat el moment sortiràs al carrer, caminaràs amb la fermesa recuperada i la mirada atenta a un voltant canviant i, malgrat les ombres que enfosqueixen alguns racons de la teva existència, començaràs a ajudar de veres a d’altres dones que t’han seguit involuntàriament pel mateix camí que emprengueres aquell dia que el teu home va marxar per no tornar-hi.

© 2012 J. M. Vidal-Illanes

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove