Cròniques...

Cròniques...

dissabte, 21 de gener de 2012

Crònica d'una lectura reivindicativa

Atacar les arrels de la pròpia cultura és una estupidesa. Intentar anihilar una llengua és una bogeria. Pel que sembla alguns bojos ens volen governar, i per això he triat un fragment del «Diari de Komandant-Pi des d’un Sanatori Mental». El Komandant és un personatge que un dia va naufragar a Suïssa i des de la bogeria ens explica coses tan metafòriques com aquesta:

[Naufragi amb Anika]

«Avui m’he llevat amb mal de cap però no ha servit de res. Vull dir que hauria volgut restar ajagut al meu llit el que quedava de dia –que era tot– prenent analgèsics. Però la infermera Siegel no ho ha acceptat i el Dr. Riehener m’ha vingut a veure. Hem tingut una llarga conversa sobre vaixells en ruïnes al mar d’Aral. De com el temps rovella els somnis i de com podem protegir-nos contra això. La finestra deixava entrar una tènue llum de principi d’hivern, després d’una nit glacial. Encara no ha nevat cap dia. El Dr. Riehener m’ha convençut finalment i m’ha autoritzat a anar al taller de dibuix a pintar vaixells desballestats, ancorats en sec com a cetacis gegantins exposat als depredadors.

»A la tarda m’he assegut amb els dibuixos davall del braç. He triat la butaca de devora la finestra que té vistes a la font del jardí. Sé que he dormitat una estona i que el mal de cap ha fugit en silenci arrossegat per somnis que no recordo. De sobta Anika –la nova interna d’ulls verds– s’ha aixecat, ha pujat damunt el piano i ha començat a ballar i cantar “In the Navy”. Molts l’han seguida pujant-se damunt cadires i taules, ballant com a bojos –al cap i a la fi estem en un sanatori mental– i cantant talment com els Village People. Fins i tot en Klaus, amb el seu llibre de Kant al cap, ha ballat uns segons, però tot d’una s’ha estirat al terra esperant que el terratrèmol musical baixés d’intensitat.

»L’arribada dels infermers ho ha aturat tot, però ja era massa tard, Anika s’ha convertit en la nova estrella de Sonnenhalde i això ja no té marxa enrere possible. El mal de cap ha tornat lleument, i he tancat els ulls pensant en les Variacions Goldberg. Bach i Village People s’han agafat de la ma i el piano ha començat a girar com una baldufa. Sort que la morfina d’abans m’ha deixat fermat a la butaca sense que la meva voluntat pogués alterar el curs dels esdeveniments. L’hora és dolça, tanco els ulls i comencen a caure els primers flocs de neu».

Can Alcover. Palma, 20 de gener de 2012

© J. M. Vidal-Illanes, 2012

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove