Cròniques...

Cròniques...

dimarts, 31 d’agost de 2010

Crònica d'una carta que no arriba

Has sentit el carter com arribava, s'aturava i deixava quelcom a la bústia. Has esperat que la motocicleta s’allunyés, que el so del motor s’apagués darrera el revolt de ponent. Has comptat fins a cent, has tancat els ulls i t’has aixecat de la cadira lentament per adreçar-te a l’entrada de la casa i anar a recollir la carta que esperes des de fa catorze anys. Cada dia compleixes amb aquesta rutina, i cada dia esperes il·lusionat notícies d’una absència que no has acceptat mai.

Va ser un vint-i-u d’abril, la Clara no hi era a casa quan vares arribar tard de la feina, era el teu darrer dia, la jubilació havia arribat i s’obria un univers de llibertat que volies compartir amb la persona que més havies estimat al món. Però en obrir la porta només t’esperava la soledat. Mai encertares a comprendre els motius. Les primeres setmanes, mesos, vas remoure el món conegut per obtenir notícies seves, per descobrir que havia passat. Però les notícies no arribaren, la policia et va persuadir que, senzillament, havia marxat de casa, no hi havia indicis de cap desaparició forçada...

Et mires les mans tremoloses, amb setanta-quatre anys d’esforç i l’esperança intacta. Obres la bústia i mires els sobres un per un: res. Tanques curosament la petita porta de la capsa de llauna grisa i tornes cap a la porxada de la casa, a comptar les hores. Demà –penses- segur que en rebo notícies de Clara. A sobre de la taula una fotografia et mira sense respostes. Tu li hi tornes la mirada i tanques els ulls pensant en l’endemà, cercant l’explicació que mai no arribarà.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2010

divendres, 20 d’agost de 2010

Crònica d'un piano de fusta blanca (Toronto 1)

Et trobes asseguda davant un piano de fusta blanca. Algú que no veus et dicta les notes i mous les mans que descriuen un ball ingràvid de dits hàbils. Un ball entre ivori i eben. La distància que et separa dels records d’infantesa, quan miraves durant llargues hores a ton pare tocant i acaronant aquell vell Steinway lluent, et sembla ara insalvable. El piano –fabricat per encàrrec- va ser durant molts anys el gran eix de la sala principal de la vella casa on havies nascut ara fa molts anys, un quatre d’octubre.

La música i les variacions Goldberg al més pur estil de Glen Gould, el canadenc coetani teu que t’abandonà prematurament el dia que vares complir cinquanta anys. Ell ja els havia fet el setembre, tu els vares superar, i segueixes impassible fins ara que camines amb pas ferm cap els vuitanta anys. Oh! Acabo de revelar un altre cop la teva edat. Sé que no m’ho perdonaràs.

Torna-la a tocar... vull que comencis les variacions 1 a 7. Vull que t’inclinis damunt el teclat com ho feia Glen. De fet són els teus anys i la curvatura que dibuixa la teva cansada esquena la que et dóna aquest aire tant Gould. Toronto, et miro per televisió amb una cigarreta a la ma, dins d’una vella habitació d’hotel... on, en una cadira gastada, descansa una famosa gavardina blava... però aquesta és una altra història.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2010

dissabte, 7 d’agost de 2010

Crònica entre boira

Un so profund de corn de pescadors s'obre pas per la boira, entre onades d'incertesa i niguls invisibles. Tornes de Beirut. Tanques els ulls i inspires profundament, omplint d'aire fresc els pulmons fatigats. De cop un fort soroll de vidres trencats et posen en alerta. Ara obres els ulls, molt oberts, i gires el cap a banda i banda, sense saber què estàs cercant, intentant trobar la lògica d'aquest inesperat canvi del darrer moment. La teva vida s'engronxava subtil en un mar perdut i de sobta descobreixes que no et trobes sol dins d'aquest antiparadís. Un crit com una erupció volcànica t'eriça els cabells dels braços, rossos sobre la pell torrada per la salobre i els rajos de sol d'un mes d'agost de nauragi anunciat.

Una bandera de colors indefinits s'obre pas entre una escletxa de llum, un far al fons. Terra? I de cop despertes suat i cansat dins l'habitació d'exigües dimensions on t'ha retingut l'escarceller d'aquesta ciutat sense Nom on vares arribar un dia sense saber-ne com.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2010

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove