Cròniques...

Cròniques...

dimarts, 23 de febrer de 2010

Crònica d’un 23 de febrer: “mai més”...

Caminaves de tornada a casa. Tot semblava normal. Les olors de sempre. Els llums del carrer prenent intensitat. L’aire fred a la cara. Caminaves distret, com de costum, pensant en els problemes per arribar a final de mes. Només era 23 de febrer i el rebost, com la cartera, el tenies gairebé buit.

Anaves capcot, sense prestar atenció al teu voltant, quan un soroll que et semblà familiar et tornà a la realitat del carrer. Cercares l’excavadora amb la seva eruga rodant i no la trobares. En comptes d’això un monstre panxut, verd fosc i terrorífic, avançava pesat per l’avinguda obrint pas a una desfilada d’artefactes mortífers. Uns cuirassats, uns tancs, amb els canons i les torretes armades, enfilant una destinació canviant, se desplaçaven prenent part de quelcom que ignoraves encara.

T’aturares a un bar amb la persiana a mig baixar. No entengueres perquè s’havia avançat l’hora de tancament. Mirares dins i saludares el propietari que et respongué amb el rostre desencaixat. Un barri obrer, les afores de València, un dia 23. Mirares la televisió encesa, muda, o millor, amb una excepcional música militar que et va fer emmudir a l’instant. En aquell moment t’assabentaren que la Guardia civil havia pres possessió del Congrés i mantenien com hostatges tots els diputats. El teu carnet del PCE i el del sindicat es remogueren tremolosos dins la cartera. Dubtares si tornar a casa, si refugiar-te en algun lloc, no tenies prevista aquesta possibilitat, la descartares quan abandonares la clandestinitat de vell lluitador antifranquista.

Els llocs claus presos pels militars, per ara el cop d’Estat semblava endegat en un camí sense retorn. Les vísceres et cremaren l’existència en veure un Jeep de la Policia Militar aturar-se davant la porta del bar. Per sort, el vehicle arrancà uns segons desprès camí de la deserció. En arribar altres habituals del local, tots treballadors de fatigós passat, començàreu a planejar com fer front a l’assonada. Féreu nit seca, atrinxerats al bar. Al matí us dirigíreu al lloc de feina per organitzar la revolta, però l’empresa estava tancada. Acabares per tornar a casa i aferrar l’oïda a la ràdio, temorós dels esdeveniments. Poc a poc les notícies començaren a ser més tranquil·litzadores. El cop d’Estat s’anava consumint com una espelma prima i sense ble. Tanta sort. Tot havia quedat en no res, en una mascarada ridícula però incerta. De fet encara avui resten moltes preguntes sense respondre. Ara ho recordes, jubilat, mentre somrius amb un calfred incontrolable, assegut a un banc de l’avinguda on l’espectre dels ignominiosos tancs d’aquell infortuni desfilen en silenci cada 23 de febrer.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2010

dijous, 18 de febrer de 2010

Crònica matinal en velo

Passejant vora el port, sobre el pont, la velo recolzada a la barana. Els ànecs neden. El nin somriu. Assegut a la cadireta de la velo, abrigat baix una petita flassada, lluitant contra el fred hivernal d’aquest matí, agita les mans per saludar els plomats ocells. Us mireu, rieu, la parella d’ànecs segueix nedant mentre us observa subtilment, desprès capbussen i s’allunyen entre les barques. Repreneu la marxa, el nin riu, l’aire fresc t’espavila, els colors a la badia s’encenen. El nin, somnia, i segueix rient, sense consciència del futur, viu l’instant i l’instant viu en ell. Tu pedaleges i sents el tacte del nin, que t’empeny a córrer més, a obrir-te pas en el camí, amb el somriure del moment.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2010

dilluns, 8 de febrer de 2010

Crònica de corrupció i claveguera

Les mirades perdudes, sense res a dir, es tanquen a uns sons planguts per un violí llunyà, virtuós, que parla d’absències. T’has quedat sol, en un estat incomplet, mig buit i dolorós. Mentre la llum s’extingeix, el remor de la ciutat torna dolç, com un secret a cau d’orella, suau, quasi imperceptible. El moviment –mires per la finestra- s’alenteix a fora, i observes com les ombres transiten en subtil levitació, sense tocar-se. Per contra a dins tot pesa. Les persones esvaïdes per l’èxit s’enfonsen i es reivindiquen com a ignorants ofegats per la liquiditat de l’existència. Aquells que mai s’aturen a escoltar els pensaments avancen sense importar-los els obstacles que es troben en caminar i serveixen com a moderns bufons catòdics per degradar l’existència de l’espectador. Però avui, a tu, amb la mentida i la difamació t’han enfonsat, mentre altres suren aferrats a una bona defensa pagada amb doblers robats.

Mires la primera plana del diari que tens damunt la taula i observes com d’altres difamen, roben i insulten intel·ligències mentre compren la llibertat a cop de talonari i fiança. Salvats per la campana, planejant la fuga final. Són innocents mentre no es demostri el contrari, encara que el domini públic ja coneixia les arts manipuladores i il·lícites que omplien les butxaques d’aquests indesitjables. Una, dues o tres imputacions i es reivindiquen com a salvadors de la humanitat, impúdicament llastrats pel descrèdit, ja no enganyen a ningú. Només els acòlits els segueixen aplaudint a les portes del Palau de Justícia, encara que quan ingressin a presó no els duran ni una aspirina per apaivagar-los el mal de cap de sentir en pell pròpia el càstig necessari.

Les rates fugen les primeres en ensumar-se el naufragi. El vaixell sotsobra ple de corrupció. El carrer put a claveguera, però en realitat el que ensumes és el rastre deixat per un honorable lladre de guant blanc, corbata i maletí ple de vergonya en forma de bitllets de cinc-cents euros que ve de comprar una pila de televisors de tecnologia de disseny. “Primera marca” denigrada per un ignorant de mal gust. Hi ha objectes que no s’han concebut per malfactors indecents, la mel no està feta per la boca dels ases. Mala propaganda per la casa danesa que ha de patir veient com la tecnologia feta art és embrutada per l’acció d’un bossot ple de misèria humana que ja ha desbordat el volum del palau que pretenia habitar. Ni tan sols les escombretes de tres-cents euros són capaces d’arrabassar tal quantitat de merda acumulada en el currículum de certs personatges insignificants.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2010

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove