Cròniques...

Cròniques...

dimarts, 15 de setembre de 2009

Crònica de qualcú que no torna

Eres petit: ho recordes entre les tenebres de la memòria que es resisteix a caminar en línia recta. Miraves sempre amunt i no trobaves allò que desitjaves. El far al fons no tenia lectura possible pels navegants extraviats entre misèries de solitud, per això et semblaven tan fosques les aigües del port on havies de descansar fins recuperar el fil de la història: la teva particular història en un racó insignificant del món. I des del moll deformat pels segles, lligat a un gruixut cap de cànem i lli elaborat amb saviesa per un corder dels de sempre, mires l’escala que no t’hi du enlloc.

La saviesa, la corda, l’escala i tu, units per un mateix sentiment: el cansament i la llibertat sepultada baix els llots de les tèrboles aigües que et captivaven. L’amic et mirava des d’un finestró barrat, la infantesa es perdia entre l’heura que escalava el mur –o potser el baixava- allunyant-se del moll i de la llum del far. El cel dibuixava el color perdut mentre l’horitzó enfosquia i apareixia un estel competint amb l’ocàs. L’amic desapareixia del finestró i l’escala s’enfonsava entre el jardí ple d’olors, tant enfora, tant a prop. I el moll es feia llit i jeies cansat pel pes de la travessa, lligat a un norai d’instants perduts.

L’amic t’ho advertia: l’escala no hi du enlloc. Eres petit i caminaves imaginàriament entre els braços d’un delta inexistent, on el finestró barrat amagava records de lectures perdudes, de la conversa que no tingueres, de l’abraçada que no li feres. Ara l’amic et diu adéu i et demana que no l’acompanyis, que l’escala no t’hi du enlloc, que ell ja no troba el camí de tornada, que el moll s’ha perdut en la foscor i la boira esvaeix la llum del far. I et vas sentint petit mentre t’acomiades sabent que no el tornaràs a veure, que s’ha trencat un fil més de la història, la teva petita història que es perd en els llots de les aigües de la memòria inexistent; i et quedes dubtant sobre el deformat moll, tremolant de fred, envitricollat dins el perdut sentit de l’amistat.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2009

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove