Cròniques...

Cròniques...

dimarts, 22 de setembre de 2009

Crònica d’una tardor sobre l’esquena

Com un caragol, net i lluent desprès de la freda pluja, hi duies la tardor a l’esquena... Potser la pluja era càlida? Ni tant sols et sents caragol i la tardor no és ca teva. Et despertes i tornes a començar: desintegres el caragol contra la paret. Avui no et pots aixecar del llit, un dilluns fosc i fred, l’esquena et fa mal i la tardor entra per la finestra quan surts al balcó a alenar l’aire contaminat pel progrés d’una ciutat trista i grisa. I mires cap a dins, el cafè fa olor a esforç, el pa calent es remena incòmode dins la torradora metàl·lica que l’escup rutinàriament. I la tardor et colpeja l’esquena i t’empeny cap la realitat.

Aquí les fulles cauen, perquè les fileres d’arbres venen d’altres llocs. Veus com volen les arestes dels pàmpols quan fa vent? Penses: cauen descrivint espirals que s’estavellen amb la realitat del terra d’asfalt; tant semblant a com t’esmicoles sovint contra la sòlida existència diària, la mateixa que sobrevoles amb dificultat quan no t’extravies amb vertiginoses caigudes lliures en un pou sense fons. Part darrera, la música llunyana d’un esmolador anuncia pluja.

Assegut en una cadira de disseny, intentes sortir del pou amb la tardor a l’esquena mentre mastegues la torrada de mantega fosa i albercoc confitat. Olores i mires apàtic el vapor del cafè que s’eleva capritxós, descrivint les ànsies de llibertat que s’esvaeixen abans de tocar sòtil. Un telèfon sona en la llunyania d’un pis veïnat: ningú no ho contesta i al final s’apaga, com s’extingeix el moment d’eufòria regalat pel cafè i la dolça torrada de pa. La tardor entra per la finestra i et puja pel doblegat cos dificultant-te pesadament que puguis aixecar-te de la taula per obrir-te pas entre la desgana de viure, un dia gris, en una fosca ciutat i la tardor a l’esquena.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2009

dimarts, 15 de setembre de 2009

Crònica de qualcú que no torna

Eres petit: ho recordes entre les tenebres de la memòria que es resisteix a caminar en línia recta. Miraves sempre amunt i no trobaves allò que desitjaves. El far al fons no tenia lectura possible pels navegants extraviats entre misèries de solitud, per això et semblaven tan fosques les aigües del port on havies de descansar fins recuperar el fil de la història: la teva particular història en un racó insignificant del món. I des del moll deformat pels segles, lligat a un gruixut cap de cànem i lli elaborat amb saviesa per un corder dels de sempre, mires l’escala que no t’hi du enlloc.

La saviesa, la corda, l’escala i tu, units per un mateix sentiment: el cansament i la llibertat sepultada baix els llots de les tèrboles aigües que et captivaven. L’amic et mirava des d’un finestró barrat, la infantesa es perdia entre l’heura que escalava el mur –o potser el baixava- allunyant-se del moll i de la llum del far. El cel dibuixava el color perdut mentre l’horitzó enfosquia i apareixia un estel competint amb l’ocàs. L’amic desapareixia del finestró i l’escala s’enfonsava entre el jardí ple d’olors, tant enfora, tant a prop. I el moll es feia llit i jeies cansat pel pes de la travessa, lligat a un norai d’instants perduts.

L’amic t’ho advertia: l’escala no hi du enlloc. Eres petit i caminaves imaginàriament entre els braços d’un delta inexistent, on el finestró barrat amagava records de lectures perdudes, de la conversa que no tingueres, de l’abraçada que no li feres. Ara l’amic et diu adéu i et demana que no l’acompanyis, que l’escala no t’hi du enlloc, que ell ja no troba el camí de tornada, que el moll s’ha perdut en la foscor i la boira esvaeix la llum del far. I et vas sentint petit mentre t’acomiades sabent que no el tornaràs a veure, que s’ha trencat un fil més de la història, la teva petita història que es perd en els llots de les aigües de la memòria inexistent; i et quedes dubtant sobre el deformat moll, tremolant de fred, envitricollat dins el perdut sentit de l’amistat.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2009

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove