Cròniques...

Cròniques...

dimarts, 4 d’agost de 2009

Crònica indecent

Era un dia plàcid. Ho havia estat des del mateix moment en què el sol et saludava en aparèixer rere el campanar de la torre, vella i solemne. Tu, dreta, gaudies com cada matí del sabor dolç i amarg d’un cafè d’alçària d’Amèrica Central; des de fa temps que acostumes a comprar-lo en una botiga de les anomenades “solidàries”, amb el convenciment gens ferm que hi contribueixes a canviar el món a la teva manera. Mires sobre el marbre de la cuina i observes en silenci la formiga que tragina un gra d’arròs fins la llunyana llar que l’espera sota terra. Penses a l’instant que, com la formiga, no has de fer tard a la feina, que avui has canviat de torn i comences el matí a una populosa zona turística plena de “sol i platja”.

El matí ha estat plàcid, poca feina, tasques de vigilància, paperassa, unes denúncies, una discussió que ha durat més del compte, però res a destacar. Una trucada a la central, una ordre, un darrer servei. Surts al carrer, el sol no saluda plàcidament sinó que s’estavella violentament sobre el teu cap. L’asfalt bull, no hi ha arbres que donin ombra i el cotxe aparcat davant la porta d’entrada sembla un forn insuportable. Puges, seus, las mans al volant, el company entra i t’indica l’adreça, les portes es tanquen, la calor és sufocant.

La clau al contacte, gires el canell, un gest que has fet dotzenes de vegades, el motor engega... la deflagració, l’explosió, l’ona de pressió que es desplaça a velocitat subsònica... la ferralla que abraça els cossos, el dia desapareix, el cafè, el campanar, la columna de fum negre...

El cant de sirenes que res tenen a veure amb Ulisses, són sirenes de tragèdia real, d’aquí mateix, de vides humanes segades arran de joventut, de famílies arrencades del dia plàcid i catapultades a l’infern del patiment incomprensible, injustificable.

Les primeres declaracions, les declaracions acostumades, la solidaritat, la presència representada, la foto, el que no volia sortir a cap foto i en serà protagonista involuntari; els teletips, les agències, les ràdios, les televisions. La història repetida en un cicle irracional, un full de ruta sense destinació, un anacronisme extraviat entre boscos que no deixen veure branques, una lluita en el lloc equivocat, en l’època que no toca i a l’ombra de l’oblit. Una crònica que no voldries escriure, un producte d’uns emmascarats amagats rere l’anonimat de la covardia, d’uns inconscients que fugen escales avall fins a les portes de l’infern, d’un port de foc i d’odi d’on mai n’haurien d’haver salpat.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2009

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove