Cròniques...

Cròniques...

dijous, 21 d’agost de 2008

Crònica d’una darrera irrealitat [massa real]

Obrires els ulls i pensares: “probablement el millor seria arribar al carrer travessant el gran mur de vidre que m’aïlla ferm, com un líquid transparent, pesat, dur, clar... impenetrable?”. “Visc a la planta vint-i-novena, no?”

Era tant densa la distància i tant lleuger el temps que no escaties a endevinar que era el que et pesava tant en els extrems de l’existència, però t’hi arrossegava inevitable. Les forces et fugien com gotes de mercuri en unes mans que no sostenien ni l’aire que t’acaronava: “existeix l’aire?”. Ara l’espai t’envoltava com un tel de gasa fina; lentament s’anava reduint el buit entre la plenitud i l’asfixia. La nebulosa transparència d’una decisió irreparable recorregué el teu cos que ara es mostrava lleuger. Obrires els ulls i deixares de pensar, el mur de vidre no era tant resistent i l'aire deixà d'existir.

J. M. Vidal-Illanes (c) 1990-2008

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove