Cròniques...

Cròniques...

dimarts, 17 de juny de 2008

Crònica d’un comiat (homenatge al precariat)

Carregares amb més pes del que eres capaç de sostenir. No sospesares la realitat d’una precarietat que restava oculta darrera dels bons temps en que no hi mancaven hores a fer a l’obra. Fins i tot t’encantava enfilar-te a la bastida i anar passant el remolinador arrebossant façanes. Passaren el mesos i davant teu caigueren alguns companys que no hi tornaven a la feina, cada dia hi havia menys persones treballant a l’obra, però no hi donares importància al fet, mentre seguies embellint la paret.

Els dies es despertaven lluminosos, però al cafè es parlava de crisi: la versió oficial l’anomenava aterrament suau o reajust de l’economia. A l’hora de l’entrepà el sol escalfava amable, però ningú no comentava les notícies de premsa. Amb el vent a favor pujaves i baixaves de la bastida i en caure la tarda seguies arribant feliç a casa, on t’esperaven lletres, hipoteques i obligacions que t’obligaven a treballar més i més i fer totes les hores possibles per fer-ne front.

Un divendres de maig et pagaren la setmanada. Aquell dia, mirant distret els papers que inundaven la taula, l’empresari et digué sens embuts que no calia que tornassis, que les coses no anaven i estaves acomiadat. Les lletres, hipoteques i televisions de plasma pesaren massa quan en començar la setmana, que es despertà lluminosa, hagueres de passar el teu primer dilluns al sol.

J. M. Vidal-Illanes

dijous, 12 de juny de 2008

Crònica d’un refugiat (en deixar de ser infant)

No podies reconèixer el lloc on vivies. Mai no hi havies estat. No et pertanyia. Hi eres a la força. Havies caminat durant setmanes com una peça d’un trencaclosques desfet, seguint el clatell de la teva mare, que no et podia atendre perquè prou feia amb el farcell d’escasses pertinences a l’esquena i la teva germana petita al pit. La seguires sense piular ni mussitar, sense un plany ni gemecs, sense demanar res ni pensar en l’absurd d’aquella situació. Encara et demanes per quins motius vareu abandonar el poble. Encara t’hi capfiques en trobar una explicació al moment en què qui havia estat amic fins aleshores es convertí en ombra de mort, en perquè qui jugava amb tu al carrer passà a ser fill de l’enemic.

Caminant essent un infant et vas trobar amb l’edat adulta sense passar per l’adolescència. En un minut tot canvià: tu seguies el clatell de la mare quan el terra s’aixecà amb un tro assassí al seu davant; tres persones no tingueren gaire sort: el vell que caminava amb una rudimentària crossa de fusta, la mare i la teva petita germana. Durant uns minuts jagueres en terra, cobert de polseguera i sang, i t’aixecares mirant atònit sense entendre res. Passats uns minuts de desconcert la caravana continuà deixant enrere els infortunats. Tu no tardares en rebre una empenta i en comprendre que no tenies clatell que seguir; que senzillament havies de continuar o acompanyar la sort de ta mare.

Ara has aprés a sobreviure en un lloc que no reconeixes. La teva vida quedà enrere, a molts dies de camí, amb els dubtes, els interrogants i la infantesa, però respires, camines i pertanys a la massa de fantasmes que vaguen cansats en una terra erma que hi viu de caritat. L’helicòpter de l’ONG està arribant, tornaràs a ser dels primers en arribar i fer-te amb un botí que et permetrà continuar uns dies més al camp, però no entens de qui o de que t’has de refugiar.

A l’altra punta del món unes imatges de televisió et converteixen en noticia durant tres segons, al quart has deixat de ser una realitat empès per una actualitat que igualment passa desapercebuda en qüestió d’instants. I tu, ignorat, seguiràs al camp, refugiat de no se sap què, com un adult de nou anys.

J. M. Vidal-Illanes

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove