Cròniques...

Cròniques...

dijous, 8 de maig de 2008

Crònica d'un desert més enllà de la mar (que travessar)

Negra nit d'Àfrica, amb el cor net i la pell fosca, com els ulls que miraven trists els estels que penjaven del llunyà cel, assenyalant un camí temptador que no conduïa enlloc. Negres ulls, com la cara jove d'Emeka, caminant insignificant entre la remor sorda i sense color d'una terra dura, abrasada per l'oblit, pel saqueig sistemàtic que l'esquinçava i enfonsava. Els ulls, com la cara, abandonaven amb tossudesa el camí fet: no volien girar la mirada perquè ansiejaven tocar el somni amb els dits per somriure innocents i retornar a la infantessa robada.

Negra pell i ànima pura que cercaven la fugida pel brocal del pou que hi deixava entreveure una sortida llunyana, on el tel de llum que es projectava feble contra el fons era tot el que somniar. Negra i extenuada era l'esperança, com les forces que restaven desprès de travessar somnis vençuts i dies per vèncer. Un dia va viure a un lloc lluminós, ple de color, ple de sons, de sentiments; però la terra cremada on la vida havia desertat, no deixava espai a la il·lusió, només hi havia lloc pels milers d'ombres que deambulaven com a fantasmes vagarívols amb l'esperança trossejada en petits bocins de llàgrimes eixutes.

Negre somni d'arribar a un paradís irreal que impulsà Emeka a enterrar els estalvis d'una curta vida, a deixar-ho tot bressolat pel passat que s'esvaïa per sempre. Negra mirada del Caronte de torn que dirigiria la pastera mar enllà, amb promeses difusses i el negoci suïcida de la incertesa absoluta. Nova terra de platges blanques i d'ignorada mirada amb promeses que viatgen en l'opulència prohibida als ulls negres de l'altra banda de la mar. Gris patrullera que rescata de la mort els desesperats ulls negres. Unes mantes, unes paraules de consol i la certesa que no hi ha lloc al paradís imaginat. Ulls tancats pel dolor i la negra esperança naufragant entre geografies irreconciliables. I la mar i els deserts travessats giren l'esquena i s'obren com a trampes a sortejar: Emeka ja no ho tornarà a provar, potser n’hi haurà d'altres que tinguin més sort (o no).

J. M. Vidal-Illanes

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove