Cròniques...

Cròniques...

dijous, 20 de desembre de 2007

Crònica d'un encontre (Isaac troba a Ahmad)

L’esperit de l’ocell d’Ahmad va anar a posar-se sobre el rotor de l’ocell gris d’Isaac. Un llampec va enlluernar l’hangar de la base. Entre llums i ombres Isaac es va aixecar del terra, a palpentes va sortir per una esquerda per la que penetrava una llum intensa, verda, d’ocàs, on un aire fresc s’obria camí a l’hora que mostrava compassiu una via de fugida. Feia temps que Isaac volia fugir, però no sabia on anar. Tenia el convenciment de saber de què havia de renegar, però sentia una cremor tallant que lliscava per l’interior del més profund del sentiment, fins arribar a convertir-se en una tamborinada insuportable al seu cap, darrera les orelles. L’insultant sensació de sentir-se un traïdor el superava i mai no va voler discutir cap ordre. Ell era un pilot circumstancial a una banda de la frontera; la frontera l’havien traçat els que tot ho volen veure com a blanc o com a negre.

Isaac s’aixecà, i va descobrir que les cames no havien de fer cap esforç per sustentar-lo. S’havia tornat lleu, surava, i la lleugeresa li obria pas per un fèrtil camp de llibertat. Tot cobrava un aspecte maragda, llampant, entre el ser i el no ser. Travessava un túnel, que més aviat era un feix de llum olorós, quan al fons, no gaire enfora, una silueta que li resultà familiar li va estirar el braç. Els ulls a l’altra banda del tel que els separava el convidaren a entrar al que semblava una cúpula blanca, feta de grans dosis de saviesa i un morter d’esperança. Isaac el va mirar, Ahmad el va abraçar. Tots dos creuaren les mirades i s’interrogaren sobre l’absurd que els havia conduit a aquesta situació. Isaac va comprendre, aquesta vegada li havia tocat, ara era una xifra més en les estadístiques, però en el fons la causa final d’aquest esdeveniment estava lluny de ser extirpada.

En silenci, des d’un observatori privilegiat, contemplaven estorats que la situació de normalitat superava amb molt les desgràcies convertides en notícies del blanc i del negre. Els obstacles no eren gens menyspreables però sabien que les oportunitats romanien a l’espera d’un canvi de voluntats.

J. M. Vidal-Illanes

Júlia i la xarxa

Júlia i la xarxa

LLuna Negra

LLuna Negra

Darrers relats publicats en paper

Portades de les darreres publicacions de relats en revistes

Humitat als ossos

Humitat als ossos
Humitat als ossos. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 57 de La Lluna en un Cove

Tren equivocat

Tren equivocat
Tren equivocat. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 33 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Tren equivocat

Bumerang

Bumerang
Bumerang. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 30 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Bumerang

Els sorolls, la nit, el veí

Els sorolls, la nit, el veí
Els sorolls, la nit, el veí. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 29 de la Lluna en un Cove
Accés a l'extracte de

Els sorolls, la nit, el veí

Entre niguls canviants

Entre niguls canviants
Entre niguls canviants. Per J. M. Vidal-Illanes, al número 20 de La Lluna en un Cove